La Conselleria de Cultura i el Teatre Romà de Sagunt
Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares
La Conselleria de Cultura, tenint com a consellera en cap a Trinidad Miró, solicita al ´Supremo´ la no eixecució de la sentència de tornar el teatre romà al seu estat natural, les ruïnes que són i que mai no havien de deixar de ser.
Per a sostindre la seua exposició i demanda recorre a argumentar-la en unes badoqueries tals que donen por.
A banda de que el ´Supremo´ haja sentenciat o no fer una cosa en trellat i raó, lo cert és que mai no es devia d´haver fet eixa reconstrucció que manà a pastar fanc una gran senya d´identitat del nostre poble valencià.
¿Qué opinaríem tot lo món si cobriren de rajoles, de taulells o de marbre, la Giralda, la Catedral de Santiago, el Escorial, les Ruïnes del jaciment de Millares, o... les piràmides Giza (Keops, kefren i Micerino), los Moais de l´illa de Pasqua o les ruïnes de la ciutat del Machu Picchu?
Segurament a qui proponguera estes burrades li dirien foll, pero qui feu la burrada de afonar baix marbre al Teatre Romà de Sagunt i a qui manà fer-lo, no s´ho diuen, al contrari, seguixen empenyorats en no tornar arrere la burrada a qualsevol preu.
Puix be, ahí tenim una atra senya d´identitat valenciana, amagada davall el poder polític actual.
cites
La llengua te vida propia independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d’evolució morfológica dende que s’emancipa de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant, rigause d’aquells que sostenen que el valenciá es un pur dialecte; eixos no han llegit nostres clássics del sigles XIV, XV, XV, i XVII.Lluis Fullana i Mira (1916)
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
